(…) després de molts mesos aguantant les fatxenderies dels capitosts de l’Ajuntament, l’assetjament constant de la policia i la prepotència dels inversors immobiliaris, per fi els vam retornar el cop. Quan diversos centenars de veïns, veïnes i solidaris vam aconseguir enderrocar el mur amb el qual Joan Clos havia ordenat engabiar el Forat de la Vergonya, vam comprendre que la revolta no és més que l’últim acte de racionalitat possible davant d’un ordre governamental instal·lat en la depredació d’allò comú. De la mateixa manera que ara passa amb Can Vies, els assalariats de la calúmnia també se’ns van tirar damunt, llavors. Els mateixos que havien mirat discretament cap a un altre costat mentre desenes de persones de la tercera edat sense nom eren expulsades dels seus habitatges per anar a morir a qualsevol racó de la perifèria, sobtadament van descobrir el gran complot anarcomaçònic, la sulfurosa presència del Maligne, després de l’ira d’un grapat de veïns i veïnes. Van tornar a aixecar el mur i el vam tornar a enderrocar: fins a tres vegades. Ens seguien pels carrers, ens amenaçaven els seus pinxos i ens detenien a les portes de casa nostra (…)
Però no van poder amb nosaltres. Ho diem sense presumpció. Són els fets.
(…) mentrestant, els nens i les nenes continuen jugant a la terra que va vèncer el formigó programat. La gent gran pot asseure’s en un dels llocs amb més bancs gratuïts de Barcelona, la ciutat de les places dures. (…) I hi ha un escenari on qualsevol pot pujar. (…) Aquí s’estavella la Marca Barcelona.
Fragment de l’octaveta: “RESISTIR ÉS VÈNCER“. Assemblea del Forat, juliol 2014
Les fotografies originals que composen el muntatge estampat a les rajoles són (entre d’altres) de: Ana María Chagra, Metello, Ángel Martín, Jordi Secall, Chema Falconetti, Mamazona, Anna Celma Melero, James Gathany, Maria Mas, Peio, Arxiu del Forat i Ateneu Llibertari del Casc Antic
-
- Foto: Elena Vázquez López
